BRULL Sport NEWS

tota l'actualitat del C.E. El Brull

 - Edició Especial "Victòria contra el Chesefreda" - 25/3/2006 -

Victòria èpica

Coratge contra Euros:

L'Aiguafreda és el líder de tercera regional, un equip fet per aconseguir, amb poc temps, jugar a com a mínim, a primera territorial. El pressupost de l'Aiguafreda és 22 vegades més gran que el del Brull. Despleguen cada jornada una plantilla de 30 persones entre jugadors i assistents i més d'un centenar d'aficionats. Amb aquestes perspectives  els jugadors del Brull van sortir a donar-ho tot a sobre el camp i van suplir amb coratge i sacrifici les mancances, físiques, tècniques i econòmiques, que feien favorit l'Aiguafreda.

El Brull va plantejar el partit disposat a patir i a aguantar les envestides de l'Aiguafreda. En principi l'equip es conformava amb aguantar les escomeses del rival i obtenir un resultat digne però amb les circumstàncies l'equip es va créixer i va donar la sorpresa de la jornada.

foto arxiu brulladder

Crònica d'un partit memorable:

Era una jornada estranya, de fet el Brull no havia jugat mai un partit a casa un diumenge al matí, però el Brull és un equip modest, no té camp, i com que els responsables de les instal·lacions del Montanyà tenien el camp compromès per dissabte el Brull va traslladar el seu partit a diumenge.

La jornada de dissabte ja va ser dura, els jugadors, un a un, anaven trucant als responsables del l'equip i anaven confirmar la seva absència. Durant la tarda de dissabte es va arribar a plantejar la possibilitat que el Brull sortís al camp, a jugar contra el líder,  amb 10 o fins i tot 9 jugadors. A última hora es va poder confirmar la presència de Cinto Codina, que no jugava un partit des de feia 3 mesos i que tenia que marxar a la mitja part i de Roger Molist, lesionat i que pràcticament no podia caminar.

Tres quarts d'hora abans del partit arribaven al Montanyà els primers jugadors del Brull, i els esperava tota la plantilla de l'Aiguafreda, 22 jugadors, amb equipatge de carrer, tots uniformats, 3 assistents i diversos tècnics, preparador físic i una furgoneta rotulada amb els colors i el nom de l'equip. Amablement van reclamar als jugadors del Brull que els obrissin els vestidors ja que tenien que preparar l'equipament, equipatge complert de tots els jugadors, botes, pantalons, samarreta,.... tot ordenat per números i preparat perquè els jugadors sortissin a escalfar.

Mentrestant només tres jugadors del Brull al camp. Els altres anaven arribant paulativament, i cada jugador que arribava era un crit d'eufòria dels que l'esperaven: "bé!! ara ja som 7, bé!! ara ha som 8,..." Un darrera l'altre els jugadors del Brull van anar arribant i entre uns i els altres el Brull va poder fer un equip d'onze jugadors. Cinto Codina que tenia que marxar a la mitja part i llavors entraria Roger, totalment coix, per no caure en el ridícul de ser només 10 jugadors al camp. Confeccionar l'alineació però no seria fàcil, al final es va optar per tapar les bandes amb 2 defensors i deixar Marc Sans de lliure, de central jugaria Albert Esqué, un extrem dret  que, a més, estava lesionat.

Mentrestant l'Aiguafreda, amb la seva roba d'entrenament,  feia el seu escalfament, ordenat per un preparador físic titulat. 

Mica a mica el camp es va anar omplint, més d'un centenar d'aficionats de l'Aiguafreda l'omplien. Per part del Brull hi havia poc públic, només Aureli, que feia, a la vegada, les tasques de delegat, entrenador, recullpilotes i aficionat a l'hora.

Amb el partit començat la història va canviar, el Brull es defensava bé i l'Aiguafreda no estava gens còmode. Menys ho va estar quan Marc Sans, va rematar una gran centrada de Marçal i va fer el 1 a 0. Amb aquest resultat s'arribava a la mitja part. Al vestidor local incredulitat, els jugadors crescuts i amb una moral a prova de bombes. Al vestidor visitant una bronca monumental. A la segona part l'Aiguafreda va sortir esperonat al màxim pels crits del seu tècnic i va marcar un gran gol fent el 1 a 1. Semblava que tot s'ensorrava però el Brull va aguantar el tipus i un altre cop Marc Sans, feia el 2-1. Amb aquest resultat, tots a defensar i afortunadament la defensa va estar increïble i Anton ho va parar tot. Al final 2 a 1 i eufòria Brullenca.

Un discurs que canvia el signe d'un partit

Les paraules d'Anton, a l'hora porter i entrenador del Brull abans de sortir al camp poden semblar paradoxals. Qualsevol  podia pensar que faria un discurs d'ànim i de coratge per engrescar als jugador però no, tot el contrari, els va venir a dir que no tenien res a fer, que el rival era millor i que el que calia era sortir a caure amb dignitat i donar una bona imatge. Els jugadors del Brull, en lloc de creure's aquestes paraules, es van sentir picats en el seu orgull i van sortir a per totes, aquesta empenta, juntament amb el desenvolupament favorable del partit van fer possible una gran victòria del Brull.

Eufòria al vestidor

Feia molt temps que el vestidor del Brull no celebrava una gran victòria, aquest any el Seva no juga a la categoria,  i la veritat es que li feia falta per encarar la recta final de campionat amb ganes.

Els mitjans de comunicació se'n fan ressò

El 9 nou en el seu apartat dedicat a la tercera regional titulava "L'Aiguafreda cau contra el Brull en un gran partit". i en la crònica destacava "El Brull, amb un equip sense va canvis, va aconseguir guanyar a l'Aiguafreda un equip que ha configurat la seva plantilla a cop de talonari i que encapçala la classificació de tercera regional".

Aureli "6 en uno"

Aureli eufòric i sol com un mussol a la banqueta del Brull feia a l'hora d'entranador de delegat, de recull pilotes, de massagista i d'aficionat radical. Es va encarar amb els aficionats i jugadors rivals i va defensar els seus jugadors fins l'últim moment. Aureli va tenir una actuació a partir de la qual la junta directiva pot tornar-se a plantejar la seva tornada a la banqueta.